La IV Plaça del Llibre d’Alacant finalitza amb un augment de vendes del 50%

  • La llista de títols més exitosos està dominada per les obres presentades per les editorials valencianes com a part de la programació d’aquest gran encontre de la paraula
  • La Plaça ha retut homenatge a tres grans figures femenines de l’escriptura valenciana: Isabel-Clara Simó, Carmelina Sánchez-Cutillas i Carme Miquel

La Plaça del Llibre d’Alacant, que ha celebrat la IV edició del 14 al 16 de febrer, es consolida com a gran aparador de les publicacions en valencià amb un augment de vendes del 50% respecte a l’any 2019 i més de 2.500 visitants. La llista de llibres més exitosos d’aquest gran encontre de la paraula escrita està dominada per les obres presentades per les editorials valencianes com a part de la programació de la Plaça, que reafirma el seu paper de difusora i dinamitzadora de la indústria editorial autòctona. Un triomf en afluència i compres rebut amb entusiasme per les institucions responsables de la iniciativa, que només el diumenge va rebre més de mil persones. “La Plaça s’ha establit com un espai col·laboratiu on participen moltes entitats. L’aposta d’aquesta edició per la literatura infantil i juvenil i pel món educatiu ha tingut molt bona acollida per part de la ciutadania. Per això, dins de les diferents Places que se celebren al País Valencià, és molt interessant que la d’Alacant es centre en aquestes obres dirigides als més menuts”, expliquen des de l’organització.

De fet, entre els mil títols exposats a l’espai instal·lat per la llibreria 80 Mundos i el Gremi de Llibreters Independents de les Comarques Alacantines, el més exitós ha sigut la peça de narrativa Ventalls de paper, de Lliris Picó (Edicions del Bullent), una novel·la que aborda qüestions com les relacions familiars, l’assetjament escolar i els problemes que pateixen els adolescents en l’actualitat. Una altra novetat editorial que va causar furor a la plaça del Port d’Alacant ha sigut el volum infantil Minerva, una vampira de veritat, de David Navalón (Bromera). També en aquesta categoria de llibres per als més menuts de la casa s’ubica el conte El gat de la bruixa, de Dainius Sukys (Edicions del Bullent), que narra la història de la bruixa Nicadora i la seua mascota, Carbó.

S’inclou en la llista d’èxits el llibre de Follem? (Bridge), on la novel·lista i periodista Bel Olid reflexiona sobre les sexualitats, el desig i el plaer. A més, el llibre va protagonitzar una taula rodona organitzada per l’AELC i la Universitat d’Alacant. El triomf de la narrativa continua amb la novel·la Ignot (Edicions del Periscopi), de Manuel Baixauli. En aquest repàs pels títols que van triomfar a l’aparador valencià, també trobem Les petjades del temps (Balandra), les memòries de l’editora Rosa Serrano, qui va rebre en 2019 l’Alta Distinció de la Generalitat. Aquest llibre ja va ser el llibre més venut a la Plaça de València (i en termes absoluts el llibre més venut en l’acumulat de totes les Places del Llibre celebrades entre 2019 i 2020).

Publicada en 2016, es col·loca en el rànquing una vegada més l’assaig Els valencians des de quan som valencians de l’historiador Vicent Baydal (Afers). Entre els volums més venuts trobem també La fallera calavera, d’Enric Aquilar (Sembra Llibres), adaptació literària del famosíssim joc de cartes. Seguim amb la literatura infantil amb De què fa gust la lluna, de Michael Grejniec i traduït per María Viu (Kalandraka Editora), i Animals!, de Maria Jesús Bolta (Bromera). Es tracta d’un text per a lectors a partir de 10 anys que aborda la vida a la sabana africana. Tanca el rànquing de vendes la Universitat d’Alacant amb l’obra sobre gastronomia, tradició i sabors Cuina i cultura del gust al País Valencià, de Jaume Fabregà.

Presentacions, contacontes, recitals i taules rodones

La IV Plaça del Llibre d’Alacant ha comptat amb un programa variat i polièdric integrat per una trentena d’activitats amb la paraula com a eix imprescindible. Un aspecte fonamental de la programació han sigut les presentacions de les novetats editorials, aquells títols que acaben d’arribar a les prestatgeries: novel·les, poemaris i assajos han protagonitzat gran part de les tres jornades d’aquest encontre. Però també animacions infantils com Diuen que diuen (Lletra Impresa Edicions), Tangram, una història per a la integració, o El gegant del merengue (Edicions 96). A més, la plaça del Port també ha sigut l’escenari tertúlies com l’esmentada Follem? Sexualitats, llibertats, dissidències o la taula rodona Corrents de fons al País Valencià, un debat obert, centrada en el llibre, de Gustau MuñozCorrents de fons. Cultura, societat, política (Lletra Impresa). 

D’altra banda, l’AELC va inundar de paraules la Plaça durant una sessió de micro obert on els autors socis van realitzar una lectura pública dels seus textos. Respecte a les actuacions musicals, s’han celebrat dos concerts: el de Miquel Gil, centrat en els ritmes tradicionals valencians, i el de Dani Miquel i els Ma-Me-Mi-Mo-Músics, dirigit al públic familiar. Aquest encontre tambées va convertir en un escenari per a homenatjar l’autora Carmelina Sánchez-Cutillas, elegida Escriptora de l’Any per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), i a Carme Miquel, amb un acte on es van presentar dos llibres editats per Escola Valenciana que compten amb la seua participació: 10 de dones, que Miquel va prologar, i 10 de 2, que inclou un relat seu. 

A la programació general de la Plaça s’han sumat les activitats per a escolars, que han reunit a 500 alumnes alacantins amb propostes com el contacontes El gran Jordiet o l’homenatge a Isabel-Clara Simó (organitzat per la Plataforma Alacant pel valencià) durant el qual els estudiants de secundària van llegir una selecció de textos de l’autora.

Aquest gran encontre de la producció editorial en valencià forma part del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura 2017-2021 (PVFLL) i està organitzat per la Fundació FULL, el Gremi de Llibreters Independents de les Comarques Alacantines, la Universitat d’Alacant, Escola Valenciana, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Acció Cultural del País Valencià. A més, compta amb el suport de la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana i de l’Institut d’Estudis Catalans.