Autoficció, addiccions i altres inclemències

blank
blank

Un dia amb Aina Fullana. La Plaça del Llibre ha gaudit d’un dia amb la jove escriptora de Manacor que va guanyar el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa (2021) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (2022) amb Els dies bons (Edicions Bromera). En aquesta primera novel·la aboca tot. Aboca i juga amb els límits de l’autoficció, els traumes i altres tripijocs delicats. Qüestions derivades de les barreges entre la realitat i ficció, servit amb un cocktail de substàncies addictives, s’han posat sobre la taula de la 4a Plaça del Llibre de Castelló. 

Els dies bons té un elevat percentatge de literatura del jo, autobiografia, autoficció… Termes que, la pròpia Fullana es qüestiona constantment: “tinc la sensació de què utilitzem aquests termes indistintament. De què parlem quan parlem de cadascuna d’ells? Al final escriure consisteix en anar jugant amb les barreres de la realitat i la ficció”. Així ho ha deixat palès a la conferència que ha dut a terme a l’UJI acompanyada de la paraula de la comunicadora Marta Meneu. Als vint-i-pocs anys, la manacorina ha emprat una fòrmula realista per a relatar la vida d’una família marcada per la drogoaddicció del pare. L’autora utilitza tres veus i tres punts de vista distints (un pare, una mare i una filla) i confessa que “vaig començar a escriure de molt petita com una manera de fugir del meu entorn”. Fins i tot, contava als alumnes de la UJI, que ha estat una mena de teràpia. 

Amb Annie Ernaux —l’escriptora que va utilitzar l’autoficció per a demostrar que gènere i classe van de la mà—, guanyadora del Premi Nobel d’enguany, les joves es plantegen matissos com les següents: per què en l’actualitat s’escriu tanta autoficció? Com afecta el context en l’escriptura? És dolent escriure sobre la pròpia experiència? Fullana i Meneu han posat sobre la taula unes qüestions que normalment són tabús, també en la literatura. Què hi ha de dolent si es fa des d’una experiència pròpia? Hi ha encasellament entre gèneres a l’hora d’escriure autoficció? Com es generen addiccions segons el gènere? Sobre addiccions han xerrat Marta Meneu, Carmen Alonso, Maria L. Devesa i la pròpia Aina Fullana, al podcast Deparkineo al final del dia. Són les addiccions també eines d’evasió i de superació dels traumes? Volen les persones amb trets de depedència omplir certs buits? És l’addicció també autoficció?

Malgrat la pluja, i no poder omplir expectatives degut a les inclemències meteorològiques a la 4a Plaça del Llibre de Castelló, s’han complert els bisells més recòndits de la literatura d’Aina Fullana. Demà hi haurà a la 4a Plaça del Llibre de Castelló més inclemències i revelacions literàries a la plaça de l’Hort dels Corders o al Menador. Per poder passar molts més dies bons juntes. 


La Plaça del llibre de Castelló està organitzada per la Fundació FULL, l’Associació d’Editorials del País Valencià (AEPV), l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana, Diputació de Castelló i el Gremi de Llibreters de Castelló i Comarques. La iniciativa, que forma part del Pla valencià de foment del llibre i la lectura 2017-2021 (PVFLL), també compta amb el suport de la Generalitat Valenciana, El Pont Cooperativa de Lletres, la Universitat Jaume I i l’Ajuntament de Castelló.