La literatura de no-ficció es reivindica a Castelló en la seua varietat

Primer dia dels llibres als carrers de Castelló. La 3a edició de la Plaça del Llibre i la 37a edició de la Fira del Llibre de Castelló obriren ahir, dijous, les seues portes per tal d’esdevenir durant deu dies el punt de trobada i de referència per a totes i tots els lectors de la ciutat de Castelló.

El programa d’activitats, que del 14 al 17 va a càrrec del festival que alberga la Plaça del Llibre, s’inicià al matí amb activitats per a centres escolars que feren de la literatura un goig per a l’alumnat. La vesprada de dijous, però, va estar dedicada a la literatura de no-ficció amb presentacions ben variades que, en la seua diversitat, reivindicaven la gran riquesa que alberga aquesta categoria literària.

Edició universitària i investigació

La Universitat Jaume I, amb el seu servei de publicacions, va presentar dos títols ben interessants: Cultura i exili. Estudis d’història i literatura, un text amb diversos autors i on figuren com a coordinadors de la publicació Lluís Bartomeu Meseguer, Juan Luis Porcar, Adolfo Piquer, Francisco Javier Vellón; i La predicació de Sant Vicent Ferrer per les comarques de Castelló, de Tomás Martínez Romero.

L’obra Cultura i exili. Estudis d’història i literatura forma part de la col·lecció “Humanitats” i suposa una anàlisi amb testimonis intel·lectuals que de manera interdisciplinària estudien la repressió a la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, la repressió de la dictadura i els exilis de les dècades següents. La presentació va comptar amb la presència de Fàtima Agut, professora de la UJI i Carme Pinyana, editora de Publicacions de la UJI.

Respecte a La predicació de Sant Vicent Ferrer per les comarques de Castelló, és un volum que segueix l’itinerari de Sant Vicent Ferrer per la localitat castellonenques gràcies a la tradició de miracles i representacions iconogràfiques. L’obra incorpora, a més, materials i perspectives inèdites amb noves contextualitzacions i l’edició de nou sermons llatins predicats en diverses comarques castellonenques amb traducció d’aquests. A la presentació, amb l’autor acompanyat de Rosana Cantavella (Universitat de València), Ruth Sanz (diputada de Cultura de la Diputació de Castelló) i Carmen Lázaro (vicerectora de Cultura i Relacions Institucionals de la UJI), l’autor ha afirmat que “ha estat un procés molt llarg d’elaboració”. “Sant Vicent utilitzava unes eines de comunicació molt atractives per al seu moment, per això fou molt important traduir del llatí al valencià tots els seus sermons; i ací resideix la complicació”, ha explicat Martínez Romero. Al seu torn, Rosana Cantavella ha reivindicat l’edició universitària a través d’aquest títol: “és una bona mostra del que fan les universitats per a la visibilització de les comarques de les comarques de Castelló. La UJI ha estat molt generosa en la tasca d’investigació”.

Assaig i reflexió social

Del text d’investigació històrica als articles de reflexió sobre la realitat actual. Antoni Gómez presentava també La vida precària. Cròniques d’un temps d’incertesa (Lletra Impresa), acompanyat de Vicent Flor, editor, i Joan Miquel Ahís, periodista que ha destacat la visió de la realitat de l’autor: “és panoràmica: des del gran angular fins al teleobjectiu, sense oblidar-se’n de ningú…”. El títol suposa un recull de cròniques periodístiques contextualitzades, amb molta crítica social. “Este llibre reflecteix la pulsió humanística, sincera i rigorosa, amb una exhaustiva documentació, d’un periodista compromés”, ha explicat Gómez, qui ha emfatitzat el títol com un “humil” toc d’atenció. Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim ha destacat el detall de les il·lustracions que acompanyen el text i l’ample ventall de valors que alberguen les cròniques d’Antoni Gómez.

Autobiografies com a testimoniatges de la realitat

Finalment, un altre gènere de no-ficció, les biografies i les autobiografies, també han tingut el seu espai amb la presentació d’Una dona valenta. Memòries, de Joy Harjo, una autora mvskoke nascuda a Oklahoma que Lletra Impresa tradueix al català. Juli Capilla, editor, i Lourdes Toledo, traductora de l’obra, han conversat sobre el text i sobre la figura de l’autora. “És un llibre que no he pogut oblidar mai, per això vaig decidir traduir-lo i donar-li veu. Joy Harjo és una dona amb moltíssima força, és una guerrera boja de coratge”, ha afirmat Toledo. Harjo és part d’una tribu reconeguda com a Nació Creek, amerindis de l’estat d’Oklahoma amb llengües pròpies i identitats arrelades al territori.