La traducció d’Atrapa la llebre, un punt de trobada entre el català i el serbocroat

La Plaça del Llibre de Castelló albergà el passat divendres, a través de dues activitats, una conversa entre l’autora iugoslava d’Atrapa la llebre, Lana Bastasic, i el traductor al català d’Edicions del Periscopi, Pau Sanchis Ferrer. Una novel·la que ha guanyat el Premi de Literatura de la Unió Europea i on el llenguatge juga un paper clau, per la qual cosa el procés de traducció era molt delicat.

Al matí, en una xarrada universitària organitzada per la Universitat Jaume I de Castelló, amb la Fundació Full i El Pont, l’autora explicà que no esperava en uns temps com els actuals l’acollida que està rebent la seua obra. Pau Sanchis Ferrer, traductor, reflexionava en la taula redona de la vesprada, que també comptava amb Iban Llop com a moderador, que aquesta acollida es deu als temes tractats, que toquen molt de prop qualsevol ciutadà europeu. “Crec que connecta molt amb els lectors i per a mi ha estat una sorpresa gratíssima precisament perquè me l’he acabat fent meua com a traductor, tenint en compte que açò era un encàrrec professional”, afirmà el traductor de la Pobla de Farnals.

La novel·la és una road trip literària de dues amigues de la infantesa que tornen a trobar-se anys després a la Bòsnia on s’han criat. Bastasic, d’origen iugoslau (de cultura sèrbia, nascuda a Croàcia i emigrada a Bòsnia de menuda) comentà que li interessava parlar de les dones que havien crescut en mig de la guerra que es desenvolupà als noranta a Bòsnia. “Es pot escriure una novel·la sobre la guerra sense esmentar la guerra? Sí, es pot. L’important és la llengua, com ho fem, des de quin punt de vista ho fem”, explicà.

Sobre identitat i llengua els preguntà Iban Llop a ambdós. Lana Bastasic contà que amb 25 anys va anar a viure a Barcelona durant set anys i que això li va servir per a agafar la distància necessària i poder tornar a parlar i a escriure del seu país. També en qüestió de llengua: “viure en una altra llengua em va donar distància de la meua llengua materna per poder veure-la com un objecte, un material que faig servir per a contar històries”. Sanchis Ferrer, que al seu torn també ha estat a Itàlia i a Croàcia, afirmà que cada llengua que adquirim ens transforma i ens converteix en persones diferents, “en això sí que em puc sentir una mica identificat amb la protagonista d’Atrapa la Llebre“.

La llengua també és un punt clau de la novel·la de Bastasic. Ambdós autors contaren alguns aspectes del procés de la traducció. Pau Sanchis Ferrer explicà el doble sentit del títol, ja que en la llengua original s’empra la mateixa paraula per a “llebre” i “conill” i aquest fet juga un paper important a la trama de la novel·la. “Així i tot, ens donà més tema de conversa amb l’autora el verb del títol, “atrapa”, que no el substantiu”, afirmà Sanchis Ferrer. Per la seua part, Lana Bastasic posà l’èmfasi en les dinàmiques mercantilistes del món editorial: “és més difícil tindre una presència internacional escrivint en una llengua que considerem petita. (…) el que ajuda són aquestes traduccions entre llengües menys populars com en aquest cas català i serbocroat, perquè creix un diàleg entre aquestes cultures petites. Per això crec que són aquests traductors de llengües menys populars, no els traductors de l’anglès, espanyol o alemany, els qui hauríem de premiar, d’ajudar i de promocionar”.

Ambdues activitats es poden recuperar ací.