Premis Plaça 2021

Premi Trajectòria Literària 2021

Antònia Vicens

La Plaça del Llibre ha decidit atorgar el Premi d’Honor 2021 a la trajectòria literària a l’escriptora mallorquina Antònia Vicens.

Com explica Sebastià Portell, l’escriptora nascuda a Santanyí un 27 de març de 1941, va ser iniciadora de la Generació dels setanta a les illes, poeta jove als seixanta-cinc anys i pionera en qüestions com la corrupció política, la violència masclista o el narcotràfic.

Hui és considerada un referent indiscutible per a les generacions d’escriptors més recents i el seu llegat només és comparable al dels grans autors de la literatura universal.

Conscient des d’abans de saber llegir del poder de les paraules per inventar paisatges i mons on una altra vida és possible, va créixer somniant, com ella ens diu, que un dia seria escriptora.

Gràcies a l’intercessió de Bernat Vidal i Tomàs comença a escriure en la seua llengua i publica els seus primers textos en el setmanari Santanyí, recordem que en aquells temps no es disposava de referents literaris en català i que el castellà era l’única llengua de l’escola.

El primer premi literari: el Premi Vida Nova de Cantonigròs, se li va concedir l’any 1965 pel recull Banc de fusta, un llibre que ja conté agunes de les preocupacions que manifestarà anys després en la seua poesia. Però el cim de la narrativa de Vicens va arribar amb 39º a lombra, la novel·la amb la qual guanya, l’any 1967, el Premi Sant Jordi de novel·la, amb només vint-i-sis anys. Ha destacat amb títols com: Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos. El 2009 es revela amb Lovely, un poemari que converteix l’autora en una de les més grans veus poètiques actuals, seguit de Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (2017), Premi Cavall Verd de la Crítica i Premio Nacional de Poesía (2018), i l’antologia Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre.

Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ramon Llull del Govern Balear, el Premi Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear, l Medalla d’Or de la Vila de Santanyí; la Medalla d’Or de la Ciutat de Palma; el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Premi Difusió 2021

Federació Coordinadora de Muixerangues

La Plaça del Llibre ha decidit atorgat el Premi Difusió 2021 a la Federació Coordinadora de Muixerangues, creada el 2018 a Algemesí, per ser un element difusor de la cultura arran de la seua tasca coordinadora de les diferents agrupacions de muixerangues, noves i velles, arreu de tot el territori valencià per tal de vetllar per la seguretat i la identitat pròpia d’aquest element festiu arrelat des dels temps de la Corona d’Aragó.

El que anomenem “cultura popular” és una realitat viva i dinàmica, i un termòmetre fiable de la vitalitat de la cultura d’un país. En el nostre cas, ha estat víctima de persecucions i també del menyspreu d’alguns sectors socials amb una falsa idea de modernitat. Ara, però, vivim un moment feliç en la recuperació d’aquesta cultura popular nostra: colles de dolçaines i tabalets, de gegants i cabuts, del cants d’estil, i muixerangues s’estenen pel nostre territori i conten i canten i ballen i expliquen part de la nostra història.

La muixeranga és una tradició valenciana que va estar molt estesa, però que només es va conservar en determinades localitats, com Algemesí o l’Alcúdia. La formació de torres i figures humanes tenia bàsicament una tradició de complement de festivitat religiosa, i havia patit una lenta agonia, fins al punt que, als anys seixanta, pràcticament havia desaparegut. Però, com una espècie en perill d’extinció, des del quasi últim cas encara viu d’Algemesí, es recuperà, i amb una reinterpretació com a expressió cultural laica, s’estengué i convertí les notes musicals que animen l’aixecament de les figures en himne nacional. Les generacions més joves s’han apropiat aquesta tradició i l’han convertida en el símbol de l’au fènix d’un poble que renaix de les cendres, esdevenint les seues figures i el seu toc de dolçaina acompanyament obligat de festes, aplecs i manifestacions. I així, a hores d’ara, comptem amb vint-i-tres colles muixerangueres que vertebren tot el País Valencià de sud a nord, des d’Alacant a Vinaròs. I també a Barcelona. La històrica d’Algemesí, la Conlloga de Castelló, i el Ball dels locos de l’Olleria. La Penyeta Blanca de Cocentaina, la Muixeranga de la Plana, la de Campello, la de la Safor i la d’Alacant. La Carabassota de Guadassuar, les muixerangues de la Marina Alta i la de la Marina Baixa, la de la Vall d’Albaida, la d’Alginet i la de Sueca i la de Cullera. La Torrentina, la Nova d’Algemesí, la Socarrà de Xàtiva. El negrets de l’Alcúdia. La Muixeranga de València i la Jove Muixeranga. Vint-i-tres!

Per tal d’organitzar i coordinar eixes colles es va crear Federació Coordinadora de Muixerangues, per seguir en eixe camí d’expansió i difusió, per actuar amb una veu única i vetllar per la seguretat de les persones que hi participen. Que posen cos, força i coratge al servei del col·lectiu. Per tenir-ne cura i tenir-ne veu. I els ho agraïm tant!

És molt probable que les persones que integren la Federació no se n’adonen de la importància del seu treball. La importància de recuperar i renovar una tradició de segles, de reviure una expressió històrica de la nostra cultura popular i saber rellegir-la des del segle XXI per a què els i les més joves la facen seua i, així, li donen nova vida. I de connectar aquesta “cultura popular rejovenida” amb la lluita del poble valencià.

Premi Trajectòria Editorial 2021

Josep Gregori

La Plaça del Llibre ha decidit atorgar el Premi Trajectòria Editorial 2021 a l’editor Josep Gregori. Un premi trajectòria concedit per un grup de persones coetànies i totes elles professionals del món del llibre implica reconéixer que el premiat ha recorregut un llarg i exitós camí empresarial i en el cas concret d’una editorial, també cultural.

El món editorial valencià dels darreres anys no s’entendria sense l’aportació de l’editor Josep Gregori que ha estat una persona clau per tal de configurar un sector que malgrat tots els entrebancs que a vegades han estat importants, no ha deixat de créixer i de diversificar-se. Edicions Bromera és l’editorial que en l’any 1986 va fundar un aleshores jove mestre i incipient escriptor de la Ribera molt probablement animat per un grup de persones, de fet una editorial és sempre un projecte col·lectiu, que va creure que el nostre País necessitava estructures editorials modernes i donar un espai on publicar les obres dels escriptors, molts d’ells aleshores novells, que enriquiren el patrimoni col·lectiu. En aquells anys l’aparició d’una nova editorial ja era una bona notícia perquè si bé històricament havíem comptat amb editorials de renom que havien fet un servei molt valuós envers la llengua i la literatura, com va ser el cas de Torre i Lletres Valencianes, i posteriorment Sicània, Senent, Garbí o L’Estel totes feia temps que havien desaparegut. Quedava, doncs, un terreny erm, amb algunes excepcions 3i4, Consorcid’EditorsValencians, Camacuc,Bullent, Afers, que va ocupar Edicions Bromera nascuda, en certa manera, a l’aixopluc de la Llei d’ús i ensenyament del valencià —aprovada en desembre de 1983— que va obrir un ampli ventall de possibilitats per a l’edició valenciana.

Al llarg dels anys, el catàleg de Bromera ha anat creixent, demostrat una clara voluntat de diversificació i una gran capacitat d’adaptació a les demandes del mercat fins a convertir-se en el que és ara una editorial generalista que publica de tot i per a tots. Una demostració que es poden fer llibres amb vocació universal des d’Alzira, una ciutat de la RiberaAlta. Bromera és una empresa que s’ha anat construint a bon ritme amb treball, encerts, voluntat de servei i també amb una mica de sort que sempre és necessària. No debades a hores d’ara és una de les editorials més importants del nostre País, i per extensió una de les més importants en llengua catalana, en la seua doble vessant literària i docent. A hores d’ara compta amb més de 50 col·leccions on milers d’escriptors i escriptores, mestres, il·lustradors i il·lustradores han pogut publicar i a més han dut a terme una gran tasca de formació amb un equip de persones que s’ha anat cuinant a poc a poc. Sense l’esforç de Bromera i el d’altres projectes editorials amb els qui hi conviu, la literatura catalana feta des del País Valencià estaria una mica més silenciada.

Es conten per milers els lectors i lectores que han crescut amb l’editorial i són moltes les generacions que han gaudit i s’han iniciat en l’apassionat món de la lectura amb els seus llibres. Editar implica una gran responsabilitat, de fet publicar ho és. La cultura és una pràctica d’emancipació col·lectiva, no es mou en un terreny neutre ni genera només productes de consum, sinó eines per a l’educació i la reflexió.

Cal destacar també que per a Bromera no només ha estat valuós el fons dels llibres que publicava és a dir la seua qualitat literària o docent també ho estat la forma amb què es presentaven als lectors. Si tirem la vista enrere són molts els il·lustradors i il·lustradores, dissenyadors, fotògrafes que han contribuït a fer més bells els seus llibres, però estic segura que a Josep li agradarà que diga que la part gràfica li deu molt al treball inicial d’Enric Solbes que va dedicar una gran part dels seus coneixements artístics a fer que els llibres de Bromera tingueren un segell distintiu propi.

L’editorial de la Ribera no s’ha conformat mai i ha continuat creixent en la seua vessant internacional, un camí no essent de dificultats que requereix paciència, bons productes i determinació, però des de fa anys avançat per aquesta senda amb pas segur i èxit i està aconseguint vendre a països estrangers tant llibres físics com drets d’autor. Una tasca molt important i necessària que farà que la nostra literatura i els nostres creadors siguen coneguts arreu del món.