L’equador d’un festival divers

El punt mitjà del camí d’aquesta 9ª edició de la Plaça del Llibre de València va estar deliniat per huit presentacions de llibres, tres activitats infantils i juvenils, un concert de pop electrònic i la visita d’una centena de ciutadans valencians al recinte de la Plaça de l’Ajuntament.

Estellés de mà en mà, a través de les paraules de Francesc Anyó va ser la primera activitat per a escolars al matí del divendres 29 d’octubre, un intens tercer dia del festival de les lletres valencianes. Al mateix temps que els xiquets i xiquetes seguien les passes del poeta Vicent Andrés Estellés, tenia lloc la ruta literària, coorganitzada junt a l’Ajuntament de València i guiat per Luisa Notario, Marc Granell, Vicent Anyó, Vicent Camps i Carmen Andrés. Més tard, es va fer la presentació d’aquesta ruta i l’anterior, dedicada el dijous al poeta Marc Granell. Ambdós significaren una altra manera de conéixer i gaudir de València. Mitjançant la vida i l’obra dels autors i a través de dotze ubicacions de la ciutat, els participants s’acostaren a una visió de la capital molt diferent a la que experimenta un transeünt ordinari.

La vesprada va arrencar amb l’íntim espectacle de titelles de Titelles la Matallina (Elisa Matallín) Qui va prendre el te?, una obra que va deleitar tant als més menuts com als més grans. A continuació, va començar el torn de les presentacions de la vesprada encapçalades per un recorregut per l’Obra Narrativa Completa d’Ernest Martínez Ferrando (Institució Alfons el Magmànim). Aquest llibre de Vicent Alonso, presentat per Vicent Flor constat que la vàlua de Martínez Ferrando residia en què aquest historiador fou “valencianista amb voluntat d’universalisme”. Francesc J. Hernández, al seu torn, també va fer un homenatge a una altra figura valenciana amagada de la història amb Mort en l’aire (Galés Edicions), que relata la història verídica de José Forner i Brugada, el primer valencià a San Francisco durant la febra de l’or americà.  

Passarem al torn de la fantasia i la màgia amb La casa invisible (Llibres de la Drassana) de Carme Cardona. Aquest llibre, Premi Diafebus de Novel·la Juvenil 2020, proposa un viatge per l’eixarm d’Irlanda on les coses extraordinàries s’entrecreuen amb el descobriment de l’amor, la traïció i el coratge, actuant com un crossover de la novel·la fantàstica valenciana, tal i com va afirmar l’autor i Vicent Baydal, presentador d’aquesta joia juvenil. En acabant, seguirem amb més arrels valencianes, aquest cop amb la figura de José Martí, el pare de la pàtria cubana, i també fill d’un valencià. Amb Lucía Jerez: les arrels valencianes de José Martí (L’Encobert), José L. Camarillas va traduir aquesta obra “per una qüestió de normalització i per donar visibilitat a de la situació cubana actual”. 

Nogensmenys, Abel Soler va narrar la vida de Joan Jeroni de Vilaragut com si fora una novel·la històrica. Malgrat ser un document històric, els entrellats del segle d’or valencià on es contextualitza la seua obra Joan Jeroni de Vilaragut (1421-1463). El fill secret de la reina Margarida de Prades (Llibres de la Drassana), “conté tot el que te hui en dia una sèrie: aventura, amor, sexe, violència i afers (però de l’edat mitjana)”, confessà l’autor. També en un ambient hostil, de preguerra, varen pensar l’escriptor Gonçal López-Pampló i l’il·lustrador Fran Parreño per a situar l’última novetat de Bromera, On va aquesta gent?. Aquest àlbum desplegable és un al·legat contra la indiferència i contra el bullying, perquè “la democràcia està sempre en perill d’extinció i així volíem plasmar-ho en aquest llibre”, explicà López-Pampló. Contràriament, i perquè no s’exitingiexen les llengües, Lourdes Toledo va traduir l’obra de Joy Harjo amb Crazy Brave. Una dona valenta (Lletra Impresa Edicions) perquè “la llengua indígena està a un pas de convertir-se en una cosa folklòrica i no podem permetre-ho en cap llengua del món”.

Aina Palmer i Jordi Palau són Aina Palmer

L’equador del festival de les lletres va finalitzar amb el divertit concert d’electro-pop valencià d’estètica kitsch amb Aina Palmer al micròfon i Jordi Palau als discos, els quals animaren al públic amb cançons que ells mateixos titllen de “xonisme intel·lectual amb cites filosòfiques i sonoritats urbanes”.