Premis Plaça del Llibre

blank
blank
blank

2022

Premi Trajèctoria Literària

blank

 

La Plaça del Llibre ha decidit atorgar el Premi d’Honor 2022 a la Trajectòria Literària a l’escriptor Josep Piera, per la importància i exemplaritat de la seua tasca Intel·lectual i per contribuir de manera incansable a la vida cultural del País Valencià.

Piera va nàixer a Beniopa, estudià Magisteri a València i al 1974 deixà la ciutat i es posà a viure amb la seua companya a la Drova, prop de Barx. Una vall i uns paratges que s’aniran apoderant del nostre autor. “Viure a la Drova –un racó de món real i fantàstic alhora– m’ha permès ser com soc, i sí, aquest lloc humil m’ha rega­lat el temps i la vida per a sen­tir-me poeta. Pot­ser en una gran ciu­tat m’hau­ria per­dut, no sé si per obs­cu­res cla­ve­gue­res, per car­rers laberíntics, per cels mul­ti­co­lors, o entre gri­ses sole­dats” diu el nostre autor” (Paraules de Piera a una entrevista).

Josep Piera forma part del moviment literari conegut com la Generació dels 70, convertint-se amb un dels seus màxims representants i es va relacionar amb poetes com Maria Mercé Marçal, Ramón Pinyol o Jaume Pont, entre altres.

Al 1977 guanya el premi Octubre-Andròmina amb la seua primera novel·la, Rondalla del retorn . Obté el premi Carles Riba de poesia el 1979 amb El somriure de l’herba. També durant aquests anys inicia el seu periple viatger per la Mediterrània, Grècia, Itàlia i el Marroc, que donarà alguns dels títols en prosa més rellevants de la seva trajectòria narrativa,  situant-lo en un dels autors pioners en la que s’ha anomenat «narrativa del jo».

De 1974 a 1979 col·labora en treballs i cursos sobre Introducció de la llengua materna en l’ensenyament, amb el suport de la Universitat de València i coordinat per Manuel Sanchis Guarner. El 1980 decideix dedicar-se plenament a la literatura. Una decisió arriscada i valenta.

Però Josep Piera no s’aïlla del món, no.  Casa seua es va convertir ben aviat en un llar de trobada d’escriptors i escriptores de parla catalana. Tant poetes de la seua generació com poetes més joves coneixen i admiren la seua obra, creant escola.

Gran intel·lectual, conrea la poesia, la novel.la, el periodisme, els dietaris,  llibres de viatges, biografies d’Ausiàs March i Sant Francesc de Borja, i fins i tot  la literatura infantil i juvenil… convertint-lo en un dels autors més destacats de la literatura catalana a l’actualitat.

El nostre escriptor va ser director de l’editorial Tres i Quatre,  vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, vicepresident del PEN català  i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Al 1991 se li va concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, per la seua trajectòria literària. Al 2005 va ser  nomenat membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Al 2010 és reconegut fill predilecte de Gandia. Al 2011, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’homenatja amb una jornada en què intervenen diversos companys i estudiosos de la seva obra. També al 2011 rep un homenatge de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana en el marc dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Al 2013 la seva trajectòria és reconeguda amb el Premi d’Acció Cívica Valenciana.

Al 2021 rep la distinció de la Generalitat de València pel Nou d’Octubre. Piera té, a més, nombrosos premis i més de cinquanta obres publicades, part d’elles traduïdes a diverses llengües com l’alemany, el castellà, el francès, l’italià, el gallec o l’anglès, entre altres.

Per acabar, ja no que no em deixen més temps, afegir que Josep Piera ha viscut i viu per a la literatura,  que ha sigut un activista cultural admirable i que gràcies a la seua obra, el País Valencià ha sonat fora de les nostres fronteres.

Moltes felicitats, Josep Piera per tot el que ens has donat, enriquint-nos personalment i culturalment.

Enhorabona!

Premi Difusió

blank

La Plaça del Llibre ha decidit atorgar el Premi Difusió 2022 a l’Espai Joan Fuster, de Sueca.

Posar en ordre una herència de la magnitud de la de Joan Fuster no fou una cosa senzilla, ni en l’aspecte jurídic ni en el patrimonial. Un intel·lectual de qui molta gent se sent hereva, i, per tant, s’autoconcedeix el dret a opinar i manar, i un corpus literari d’un autor conscient de la seua transcendència, i que guardava i ordenava els seus articles, biblioteca i correspondència, malgrat l’aparent caos que ens han mostrat sempre les fotografies de les visites que rebia a casa.

La unió de la casa familiar de Fuster amb la casa del costat, de Pasqual Fos, ha donat lloc a què encertadament se l’anomene Espai Fuster, per a deixar clar des del seu nom que no estem davant una casa museu, una obra estàtica, ancorada en el passat. Si no que el que es pretén és facilitar la investigació de l’obra. Divulgar-la entre el públic general i especialment entre la xicalla, la qual visita sovint i des de tots els punts del País Valencià, l’Espai.

I al mateix temps que es fa això, s’hi ha mantés la informació que dona vida i evoca Fuster a sa casa, mitjançant l’exposició d’objectes personals, lones que mostren fotos icòniques, audiovisuals que et transporten al costat de la llar com si estigueres a una de les seues tertúlies, mentre veus el Premi de les Lletres Catalanes damunt la llar, com si res; o una obra de Miró, Renau, Tàpies, Alfaro, Jarque, Genovés, Boix o el mateix Fuster, per citar una part menuda del que contenen les quatre parets de la casa. I que a la planta superior completa l’Equip Crònica amb la seua mirada eclèctica i càustica, com el mateix Fuster.

A més a més, qui visita l’Espai pot adonar-se, amb un sol colp de vista, de la influència que Fuster ha exercit en altres autors i autores, però també en l’àmbit periodístic i en el musical. Un melòman que ha influït a altres músics.

Que tota eixa informació arribe de forma clara i comprensible al gran públic, requereix un equip dirigit, format i entregat al que fa, i eixa és l’altra clau fonamental de l’èxit de l’Espai Joan Fuster. Gent que s’ha involucrat en fer una explicació guiada, que l’ha dissenyada i que la completa amb tallers didàctics, activitats culturals i rutes literàries per la ciutat, amb el suport de textos de Fuster adients a cada lloc.

La casa Fuster està viva i en constant evolució, perquè sempre se sumen nous projectes ambiciosos, com ho és ara l’aula didàctica de cultura contemporània, que forma part dels programes d’innovació educativa de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

L’Espai fa bona una cita de Fuster, que escrigué a La Vanguardia en castellà i que traduïda diria:

“En el Demòstenes vaig trobar aquesta frase: “Habitem una petita ciutat, i ens complaem a viure en ella, perquè no acabe sent més petita”. L’argument és preciós. Es presta a la vanitat. Però la vanitat no és el meu fort. Els recalcitrants “pobletans” per vocació tenim la vocació com a salvaguarda”.

Premi Trajectòria Editorial

blank

La Plaça del Llibre ha decidit atorgar el Premi Trajectòria Editorial 2022 a Edicions del Bullent.  

Aquest és un premi concedit pel conjunt de les associacions que treballen en el sector del llibre al País Valencià, la qual cosa visibilitza el recorregut d’una editorial amb la qual no només compartim treball sinó també una part de la nostra vida. Perquè, ja sabeu que en el nostre ofici, que no és un altre que ser intermediaris entre els creadors i els lectors, la línia que separa el treball i la vida és, en moltes ocasions, molt prima.

Aquest és un premi que va començar a atorgar-se l’any 2019 i on han estat distingits Rosa Serrano, Publicacions de la Universitat de València i Josep Gregori. Enguany, el guardó ha recaigut en Edicions del Bullent, una de les editorials més longeves del nostre País. Un referent del món de l’edició, que compta amb una àmplia trajectòria i que, a més, és un dels nostres associats més antics.

Des de fa molts anys compartim un espai comú, l’Associació d’Editorials del País Valencià que van crear en 1990 del passat segle, un grup d’editors i editores compromeses amb l’edició i el País. Una Associació on compartim preocupacions i celebren èxits i que no ha deixat de créixer, fruit de l’unió i l’esforç de tots i totes els que han posat el seu treball i el seu bon fer al servei d’una causa col·lectiva.

Edicions del Bullent naix el 1983, el mateix any que s’aprova la Llei d’Ús i ensenyament del valencià, una data que per al nostre País enceta el que podríem anomenar “l’edició” moderna i ho fa de la mà de Maribel Marco i Gabriel Sendra. A tots dos els movia un desig fàcil i difícil a parts iguals bastir un projecte cultural fet de llibres, i a més, fer-ho en la nostra llengua. Batejaren el seu projecte amb un nom ben significatiu, el del riu Bullent que travessa la Marjal Pego-Oliva perquè els noms també tenen una especial significació per a les persones que els trien. Al llarg dels anys, amb treball, constància i determinació han aconseguit complir el seu propòsit i a hores d’ara Bullent és una editorial molt viva i dinàmica que convoca diferents premis literaris i compta amb un catàleg que ha anat creixent amb col·leccions de narrativa per als més menuts i per als més grans, llibres sobre cultura popular, assaig i també materials de suport a l’ensenyament.

Ací em permetran que faça un incís i que tinga unes paraules per als seus fundadors, Maribel i Gabriel, als qui agraïsc el seu compromís cívic, tan personal com profesional, no només amb el sector de l’edició sinó també per la seua implicació amb altres iniciatives socials engegades des de la societat civil. Un compromís que han demostrat i continuen demostrant ara ja des de la segona fila, alliberats de la gestió diària. Els llibres de Bullent d’ací poc es vestiran de festa perquè l’editorial complirà 40 anys en el món de l’edició i, cal dir, sense por a enganyar-se, perquè la seua aportació ha configurat i ha donant prestigi al ric i variat panorama de les nostres lletres.

Bullent s’ha convertit en una nissaga d’editores perquè Gabriel i Maribel han aconseguit encomanar l’estima per l’edició als seus fills, Núria en el vessant editorial i Gabriel en la de distribució. Tots dos continuen navegant pel riu que els dona nom, sortjant dificultats, remant amb força i sent fidels al seu País. Vos desitge que la travessia siga llarga i que continueu capitanejant el vaixell fins a les següents generacions d’editores.

M’han dit que siga breu i és difícil ser-ho. Queden, per tant, dites aquestes paraules des de l’estima, el respecte i l’admiració i amb el desig d’una llarga i exitosa travessia.

Voldria acabar amb una paraula que podria haver encapçalat totes les que he dit fins ara: Gràcies Edicions del Bullent, espere tindre el privilegi de continuar recorrent i compartint amb vosaltres camí i edició.

 

2021

Premi Trajèctoria Literària

blank
La Plaça del Llibre ha decidit atorgar el Premi d’Honor 2021 a la trajectòria literària a l’escriptora mallorquina Antònia Vicens. Com explica Sebastià Portell, l’escriptora nascuda a Santanyí un 27 de març de 1941, va ser iniciadora de la Generació dels setanta a les illes, poeta jove als seixanta-cinc anys i pionera en qüestions com la corrupció política, la violència masclista o el narcotràfic.

Hui és considerada un referent indiscutible per a les generacions d’escriptors més recents i el seu llegat només és comparable al dels grans autors de la literatura universal.

Conscient des d’abans de saber llegir del poder de les paraules per inventar paisatges i mons on una altra vida és possible, va créixer somniant, com ella ens diu, que un dia seria escriptora.

Gràcies a l’intercessió de Bernat Vidal i Tomàs comença a escriure en la seua llengua i publica els seus primers textos en el setmanari Santanyí, recordem que en aquells temps no es disposava de referents literaris en català i que el castellà era l’única llengua de l’escola.

El primer premi literari: el Premi Vida Nova de Cantonigròs, se li va concedir l’any 1965 pel recull Banc de fusta, un llibre que ja conté agunes de les preocupacions que manifestarà anys després en la seua poesia. Però el cim de la narrativa de Vicens va arribar amb 39º a l’ombra, la novel·la amb la qual guanya, l’any 1967, el Premi Sant Jordi de novel·la, amb només vint-i-sis anys. Ha destacat amb títols com: Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos.

El 2009 es revela amb Lovely, un poemari que converteix l’autora en una de les més grans veus poètiques actuals, seguit de Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (2017), Premi Cavall Verd de la Crítica i Premio Nacional de Poesía (2018), i l’antologia Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre.

Ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ramon Llull del Govern Balear, el Premi Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear, l Medalla d’Or de la Vila de Santanyí; la Medalla d’Or de la Ciutat de Palma; el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Premi Difusió

blank
La Plaça del Llibre ha decidit atorgat el Premi Difusió 2021 a la Federació Coordinadora de Muixerangues, creada el 2018 a Algemesí, per ser un element difusor de la cultura arran de la seua tasca coordinadora de les diferents agrupacions de muixerangues, noves i velles, arreu de tot el territori valencià per tal de vetllar per la seguretat i la identitat pròpia d’aquest element festiu arrelat des dels temps de la Corona d’Aragó. El que anomenem “cultura popular” és una realitat viva i dinàmica, i un termòmetre fiable de la vitalitat de la cultura d’un país. En el nostre cas, ha estat víctima de persecucions i també del menyspreu d’alguns sectors socials amb una falsa idea de modernitat. Ara, però, vivim un moment feliç en la recuperació d’aquesta cultura popular nostra: colles de dolçaines i tabalets, de gegants i cabuts, del cants d’estil, i muixerangues s’estenen pel nostre territori i conten i canten i ballen i expliquen part de la nostra història.

La muixeranga és una tradició valenciana que va estar molt estesa, però que només es va conservar en determinades localitats, com Algemesí o l’Alcúdia. La formació de torres i figures humanes tenia bàsicament una tradició de complement de festivitat religiosa, i havia patit una lenta agonia, fins al punt que, als anys seixanta, pràcticament havia desaparegut. Però, com una espècie en perill d’extinció, des del quasi últim cas encara viu d’Algemesí, es recuperà, i amb una reinterpretació com a expressió cultural laica, s’estengué i convertí les notes musicals que animen l’aixecament de les figures en himne nacional. Les generacions més joves s’han apropiat aquesta tradició i l’han convertida en el símbol de l’au fènix d’un poble que renaix de les cendres, esdevenint les seues figures i el seu toc de dolçaina acompanyament obligat de festes, aplecs i manifestacions. I així, a hores d’ara, comptem amb vint-i-tres colles muixerangueres que vertebren tot el País Valencià de sud a nord, des d’Alacant a Vinaròs. I també a Barcelona. La històrica d’Algemesí, la Conlloga de Castelló, i el Ball dels locos de l’Olleria. La Penyeta Blanca de Cocentaina, la Muixeranga de la Plana, la de Campello, la de la Safor i la d’Alacant. La Carabassota de Guadassuar, les muixerangues de la Marina Alta i la de la Marina Baixa, la de la Vall d’Albaida, la d’Alginet i la de Sueca i la de Cullera. La Torrentina, la Nova d’Algemesí, la Socarrà de Xàtiva. El negrets de l’Alcúdia. La Muixeranga de València i la Jove Muixeranga. Vint-i-tres!

Per tal d’organitzar i coordinar eixes colles es va crear Federació Coordinadora de Muixerangues, per seguir en eixe camí d’expansió i difusió, per actuar amb una veu única i vetllar per la seguretat de les persones que hi participen. Que posen cos, força i coratge al servei del col·lectiu. Per tenir-ne cura i tenir-ne veu. I els ho agraïm tant!

És molt probable que les persones que integren la Federació no se n’adonen de la importància del seu treball. La importància de recuperar i renovar una tradició de segles, de reviure una expressió històrica de la nostra cultura popular i saber rellegir-la des del segle XXI per a què els i les més joves la facen seua i, així, li donen nova vida. I de connectar aquesta “cultura popular rejovenida” amb la lluita del poble valencià.

Premi Trajectòria Editorial

blank
La Plaça del Llibre ha decidit atorgar el Premi Trajectòria Editorial 2021 a l’editor Josep Gregori. Un premi trajectòria concedit per un grup de persones coetànies i totes elles professionals del món del llibre implica reconéixer que el premiat ha recorregut un llarg i exitós camí empresarial i en el cas concret d’una editorial, també cultural.

El món editorial valencià dels darreres anys no s’entendria sense l’aportació de l’editor Josep Gregori que ha estat una persona clau per tal de configurar un sector que malgrat tots els entrebancs que a vegades han estat importants, no ha deixat de créixer i de diversificar-se. Edicions Bromera és l’editorial que en l’any 1986 va fundar un aleshores jove mestre i incipient escriptor de la Ribera molt probablement animat per un grup de persones, de fet una editorial és sempre un projecte col·lectiu, que va creure que el nostre País necessitava estructures editorials modernes i donar un espai on publicar les obres dels escriptors, molts d’ells aleshores novells, que enriquiren el patrimoni col·lectiu. En aquells anys l’aparició d’una nova editorial ja era una bona notícia perquè si bé històricament havíem comptat amb editorials de renom que havien fet un servei molt valuós envers la llengua i la literatura, com va ser el cas de Torre i Lletres Valencianes, i posteriorment Sicània, Senent, Garbí o L’Estel totes feia temps que havien desaparegut. Quedava, doncs, un terreny erm, amb algunes excepcions 3i4, Consorcid’EditorsValencians, Camacuc,Bullent, Afers, que va ocupar Edicions Bromera nascuda, en certa manera, a l’aixopluc de la Llei d’ús i ensenyament del valencià —aprovada en desembre de 1983— que va obrir un ampli ventall de possibilitats per a l’edició valenciana.

Al llarg dels anys, el catàleg de Bromera ha anat creixent, demostrat una clara voluntat de diversificació i una gran capacitat d’adaptació a les demandes del mercat fins a convertir-se en el que és ara una editorial generalista que publica de tot i per a tots. Una demostració que es poden fer llibres amb vocació universal des d’Alzira, una ciutat de la RiberaAlta. Bromera és una empresa que s’ha anat construint a bon ritme amb treball, encerts, voluntat de servei i també amb una mica de sort que sempre és necessària. No debades a hores d’ara és una de les editorials més importants del nostre País, i per extensió una de les més importants en llengua catalana, en la seua doble vessant literària i docent. A hores d’ara compta amb més de 50 col·leccions on milers d’escriptors i escriptores, mestres, il·lustradors i il·lustradores han pogut publicar i a més han dut a terme una gran tasca de formació amb un equip de persones que s’ha anat cuinant a poc a poc. Sense l’esforç de Bromera i el d’altres projectes editorials amb els qui hi conviu, la literatura catalana feta des del País Valencià estaria una mica més silenciada.

Es conten per milers els lectors i lectores que han crescut amb l’editorial i són moltes les generacions que han gaudit i s’han iniciat en l’apassionat món de la lectura amb els seus llibres. Editar implica una gran responsabilitat, de fet publicar ho és. La cultura és una pràctica d’emancipació col·lectiva, no es mou en un terreny neutre ni genera només productes de consum, sinó eines per a l’educació i la reflexió.

Cal destacar també que per a Bromera no només ha estat valuós el fons dels llibres que publicava és a dir la seua qualitat literària o docent també ho estat la forma amb què es presentaven als lectors. Si tirem la vista enrere són molts els il·lustradors i il·lustradores, dissenyadors, fotògrafes que han contribuït a fer més bells els seus llibres, però estic segura que a Josep li agradarà que diga que la part gràfica li deu molt al treball inicial d’Enric Solbes que va dedicar una gran part dels seus coneixements artístics a fer que els llibres de Bromera tingueren un segell distintiu propi.

L’editorial de la Ribera no s’ha conformat mai i ha continuat creixent en la seua vessant internacional, un camí no essent de dificultats que requereix paciència, bons productes i determinació, però des de fa anys avançat per aquesta senda amb pas segur i èxit i està aconseguint vendre a països estrangers tant llibres físics com drets d’autor. Una tasca molt important i necessària que farà que la nostra literatura i els nostres creadors siguen coneguts arreu del món.

2020

Premi Trajèctoria Literària

blank
La Plaça del Llibre ha decidit atorgar el Premi d’Honor 2020 a la trajectòria literària al dramaturg Manuel Molins, per la importància i l’exemplaritat de la seua tasca intel·lectual i per haver contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural del nostre País.

Manuel Molins i Casaña naix a Alfara del Patriarca (Horta Nord) el 1946. Va ser fundador del Grup 49 de teatre, amb el qual va participar en el moviment de teatre independent. També ha estat membre del Consell Assessor de Teatre i de la Comissió de Dramatúrgia de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de la Generalitat Valenciana.

Com explica Francesc Calafat, Manuel Molins és d’aquells autors extremament inquiets que escodrinya la realitat i amb ulls crítics la interroga per incidir en els problemes que ens preocupen i en el llenguatge amb què confegim el discurs.

No solament és autor de textos teatrals, sinó que també s’ha interessat per la direcció escènica i el muntatge d’espectacles partint de textos o poemes d’autors com ara Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Mercè Rodoreda o Arthur Rimbaud.

Ha publicat una trentena d’obres amb títols com ara Trilogia d’Exilis (1999), La Divina Tramoia (2002), Combat (L’última cinta de Maria Callas) (2006), Dones, dones, dones (2009), Els valents de Valor (2010), València, Hollywood, Iturbi (2012), Bagdad (Dones al jardí) (2015), Les veus de la frontera (2017) o Poder i santedat (Els Àngels de Sodoma) (2017), entre d’altres, i en té encara unes quantes més d’inèdites.

També és autor de molts assajos i treballs de reflexió teòrica teatral. Ha participat en diferents congressos i simposis nacionals i internacionals, i ha dirigit i estrenat més de trenta-vuit obres. A més, ha estat traduït al castellà, l’anglès, el francès, l’italià i l’eslovè, entre altres llengües.

La seua trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis com ara el Premi de la Crítica de teatre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el Premi Octubre de teatre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en vuit ocasions i el Premi Ciutat de València en dues ocasions. L’any 2018, la Generalitat Valenciana li va concedir el Premi d’Honor de les Arts Escèniques i també va rebre el Premi Miquelet d’Honor 2019 de mans de la Societat Coral El Micalet, entre d’altres.

Manuel Molins és un gran lluitador, l’excentricitat ideològica i estètica del qual, com explica Francesc Foguet, el manté en els marges de les tendències dominants dels vuitanta ençà i de les capelletes de poder i d’influència teatrals. En contrapartida, situa la seua escriptura en el centre de les preocupacions filosòfiques i les paradoxes polítiques i socials de la contemporaneïtat. No en va és considerat com un dels autors moderns més importants de la dramatúrgia catalana i digne mereixedor del Premi d’Honor 2020 de la Plaça del Llibre.

Premi Difusió

blank
La Plaça del Llibre de 2020 ha decidit atorgat el Premi a la difusió a la cantautora Eva Dénia, per la seua llarga, prolífica i sòlida carrera musical, així com la seua contribució a la difusió dels nostres escriptors i escriptores. També és un reconeixement a tants anys de feina ben feta.

Eva Dénia és una de les figures més importants del panorama musical valencià. La gandiana destaca no tan sols per la qualitat com a cantant, sinó que també per ser una guitarrista i compositora consolidada.

Des de l’Adéu Tristesa de 1999 fins a Els dies i les dones de 2018, han passat vint anys de carrera musical i un llegat de deu treballs. Com a l’artista valenta que ha estat, i que és, si exceptuem les tres incursions a l’obra de Brassens, la trajectòria artística d’Eva està marcada per uns continus salts mortals sense xarxa resolts amb una qualitat i professionalitat que res té a envejar amb els músics de conservatori. Autodidacta com ella mateixa s’ha definit, però forjada a còpia d’hores d’estudi i de dedicació, ha passejat exitosament per disciplines tan dispars com el jazz, la bossa, la chanson, la cançó d’autor i la música tradicional valenciana.

La cantautora gandiana és una de les veus més carismàtiques i versàtils de la música valenciana. Eva ha escrit, ha traduït i ha musicat textos d’escriptores tan nostres com Maria Beneyto o Lola Andrés entre d’altres. En l’àmbit de la cançó ha liderat l’espectacle ‘Sis veus per al poeta’, fruit d’un muntatge musicoteatral al voltant de l’obra de Vicent Andrés Estellés.

Ha estat reconeguda amb diversos premis com el Premi Ovidi Montllor, en dues ocasions, el premi Celler del Certamen Terra i Cultura i el premi Joan Climent de poesia de 2015, entre altres.

Eva Dénia ha donat veu als textos dels nostres escriptors i escriptores i els ha pujat als escenaris més importants del nostre país.

Premi Trajectòria Editorial

blank
Un premi trajectòria implica sens dubte haver recorregut un llarg i exitós camí. Cent anys de llibres són molts llibres i també, molts anys. Actualment PUV compta amb un catàleg de vora 3.000 títols vius, un fons important on destaquen llibres emblemàtics com ara Manual d’ús de l’estàndard oral, Els parlars valencians o Fuster, llibre a llibre per citar-ne només uns quants exemples. A aquest fons s’afegeix també un ampli repertori de revistes que a hores d’ara estan plenament consolidades, Mètode, l’Espill o Caràcters fiquen a l’abast dels lectors i les lectores tot un món de coneixements amb un gran valor cultural. Amb el seu catàleg PUV ha contribuït de manera destacada a la normalització lingüística de la nostra llengua, la que compartim amb els territoris del Nord i les illes.

Al llarg dels anys l’antic Servei de Publicacions de la Universitat de València que amb els anys s’ha convertit en Publicacions de la Universitat de València ha demostrat una clara voluntat d’evolucionar i una gran capacitat d’adaptar-se a les noves realitats de l’edició i és per això que en els darrers temps ha emfatitzat el seu caràcter editorial, sense perdre mai la seua essència és a dir ser una editorial universitària i pública.

Servei, investigació i difusió són alguns dels seus objectius principals.

Servei a la comunitat universitària amb la publicació de manuals i materials per a la docència.

Investigació, amb l’objectiu de donar a conéixer els avanços que es realitzen en aquest camp en totes les branques del saber.

Difusió de la cultura en el sentit ampli de la paraula. La Universitat de València ha estat i és una institució de referència no només dins de l’àmbit acadèmic sinó també de l’àmbit social on ha jugat en nombroses ocasions un paper decisiu.

A més de parar atenció a la qualitat dels seus llibres, que inclou fons i forma i pels que ha rebut reconeixements i premis,destaquem especialment el seu compromís ferm i constant amb el sector editorial valencià.

Ha estat constant en la seua trajectòria recolzar i formar part de diferents associacions professionals i és per això que és membre actiu de l’Associació d’Editors del País Valencià, l’Unión de Editoriales Universitarias Españolas, de la Xarxa Vives d’Universitats, de l’Asociación de Revistas Culturales de España i de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català.

Els diferents directors de PUV i els seus òrgans directius han aconseguit construir una editorial universitària sòlida amb una mirada llarga que apunta al món i de la que tots els valencians i valencianes podem estar ben orgullosos però també és fruit de la voluntat i l’esforç de les persones que hi treballen cada dia. Aquest reconeixement és per a totes les persones que formen i han format part d’aquesta editorial universitària i pública i que han contribuït decisivament a què ocupeu un lloc destacat en el món de l’Edició i de la Cultura, les dues en lletres majúscules.

2019

Premi Trajèctoria Literària

blank
La Plaça del Llibre ha decidit atorgar el Premi d’Honor 2019 a la Trajectòria Literària a l’escriptor Jaume Pérez-Montaner, per la importància i l’exemplaritat de la seua tasca intel·lectual i per haver contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural del nostre país.

Isidor Cònsul el defineix de la següent manera: “Jaume Pérez-Montaner és música reposada, una veu fosca, la rialla neta i un capteniment de tranquil·litat. El tipus d’home de lletres fet a l’anglesa, abillat amb aquell punt d’elegància d’esperit, discreta i serena”.

Ha sigut guardonat en múltiples ocasions. Entre altres distincions, compta amb el Premi València de Literatura (1979), per Museu de cendres; el Premi Ciutat de València de Poesia (1985), per L’heura del desig; el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (1993), per Màscares; el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia (1993), per Fronteres; el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians (1995), per Fronteres; el Premi Ausiàs March de Poesia (1995), per L’oblit; el Premi Benvingut Oliver de Poesia (2008) i el XX Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians de Poesia (2010), per Solatge; el Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot (2013), per La casa buida, i el Premi Jaume Fuster 2014 de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, per la seua important trajectòria.

Poeta i crític, “reclama per a la poesia el reconeixement de la seva capacitat de condensar, en uns sols mots, el sentit d’un passat que, quan era present, es resistia a ser escrit tant com a ser admès”, com explica Antoni Martí, i així ho demostren els seus nombrosos poemaris.

Amic personal i admirador de Vicent Andrés Estellés i de Joan Fuster, ha publicat diversos treballs sobre els autors, com ara: El mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés (2009); així com l’edició de Contra el nacionalisme espanyol (1994), de Joan Fuster; o Mural del País Valencià (1996), de Vicent Andrés Estellés.

Cal destacar el seu compromís amb la literatura, la llengua catalana i els escriptors durant la seua etapa de president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Com la seua tasca de traductor, que inclou textos de Barbara Kingsolver o Wallace Stevens i, amb Isabel Robles, d’Edgar A. Poe, Anne Sexton i E. E. Cummings. I també la de docent com a professor del Queens College, de la City University of New York, del Lewis and Clark College, de Portland, i de la Universitat de València. Un premi molt merescut a aquest gran lluitador contra l’oblit ja que, com explica ell mateix: “Qui no ha begut la suor de les mans renegrides / mai no serà dels nostres. / Qui no ha sentit la fredor de la desfeta / no podrà dir-se humà.” No en va és considerat com un dels autors moderns més importants de la literatura catalana.

Premi Difusió

blank
La Societat Coral El Micalet és una entitat cultural més que centenària de la ciutat de València. És més que notòria l’experiència dels anys de treball associatiu que porten al darrere.

El seu naixement té lloc en el context del sorgiment del moviment obrer, i de la seua preocupació per la cultura. Garantir l’accés de les classes populars a l’alfabetització i la formació era, en aquell context, un element clau de la lluita per la igualtat i la justícia social.

D’aqueixa manera van néixer els ateneus populars, i també les societats corals. El cant coral significava aprendre de música, i també de lletra, i crear sentiment de col·lectiu. Una funció social importantíssima, protagonitzada per un moviment que es va estendre per tota Europa, i que ha arribat fins els nostres dies.

Amb els anys, la Societat Coral va esdevenir un centre de formació musical importantíssim. Avui acull centenars d’estudiants de violí, flauta, piano… i qualsevol instrument. A més, és coneguda perquè la seua Coral participa en tota mena d’actes cívics i culturals, difonent el repertori de la nostra música popular, amb qualitat i estima.

Però, a més, la Societat Coral El Micalet ha exercit una funció suplementària, excepcional, durant els anys complicats de la transició del franquisme a la democràcia al País Valencià. Va haver d’assumir el paper de centre d’acollida de tota mena d’iniciatives culturals i cíviques, quan la violència de l’extrema dreta minoritària però impune pretenia condicionar aquella transició.

Avui, ja entrat el segle XXI, la Societat Coral El Micalet combina doncs l’herència del moviment popular de les corals i la seua voluntat educativa, i el compromís amb la llengua, la cultura i la llibertat en un país en el qual aquestes han patit sovint la persecució fins fa ben poc.

El Premi de la Plaça del Llibre 2019 vol reconèixer aquesta llarga trajectòria, i sobretot el balanç de tants anys de feina ben feta, de treball callat però fructífer, que ha format generacions de joves músics i s’ha posat al servei de la nostra cultura i dels drets i llibertats del nostre poble.

Premi Trajectòria Editorial

blank
La Plaça del Llibre de València 2019 ha decidit atorgat el Premi a la trajectòria vital de Rosa Serrano. És un premi que concedeix la Fundació per al Foment de Llibre i la Lectura, que va nàixer en el 2013 i que està formada per totes aquelles associacions que treballen en el sector del llibre al País Valencià.

Rosa Serrano, paiportina de naixement, ha sigut mestra i cofundadora de l’escola La Gavina, una de les cooperatives educatives capdavanteres al País Valencià de l’ensenyament en valencià. Un projecte educatiu que va nàixer l’any 1975, arrelat al medi, coeducador i democràtic, i que tenia com a objectiu innovar i trencar amb les velles formes de fer. Una escola on els xiquets i les xiquetes foren feliços i cresqueren amb llibertat, creativitat, harmonia i respecte. Però encara que Rosa no va perdre mai l’ànima de mestra, també ha sigut moltes coses més: editora, activista cultural, feminista, defensora de la llengua, difusora de la literatura i la cultura, amiga, mare, companya…

Probablement, la seua faceta pública més coneguda ha sigut la d’editora de Tàndem Edicions, un projecte fundat l’any 1990 molt vinculat a la literatura infantil i juvenil i que va nàixer amb un doble objectiu: editar llibres de qualitat per a infants i joves, i oferir materials rigorosos i útils per a l’aprenentatge de la nostra llengua. Han passat milers de llibres per les seues mans d’editora incansable i de lectora voraç, i ha publicat l’obra d’una immensa i variada nòmina d’escriptors i escriptores, autors novells i d’altres més consagrats. Un recorregut que, en resseguir-lo, també constitueix una radiografia del panorama literari del País dels darrers anys i demostra, una vegada més, la qualitat i la força creativa dels nostres escriptors i escriptores i dels nostres il·lustradors i il·lustradores, una empenta que molts compartim amb ella, que també és un motiu pel qual continuem lluitant. Però, segurament, la seua tasca més reeixida al capdavant de Tàndem ha sigut la d’editora d’Enric Valor. I ho va ser no només de les reconegudes Rondalles valencianes, que ella va adaptar al públic infantil, sinó també de les seues novel·les breus, com l’Ambició d’Aleix i Narracions perennes i, del Cicle de Cassana, la trilogia que agrupa la seua obra completa. Una gesta ambiciosa, amb la qual va contribuir decisivament a popularitzar la figura de l’escriptor de Castalla, i que la converteix en una incansable divulgadora de l’obra de Valor. També la desvetlla com a viatgera impenitent, que va recórrer ciutats, grans o menudes, donant conferències i fent presentacions per donar a conèixer la riquesa literària de la seua obra.

Enric Valor va trobar en Rosa Serrano una editora entusiasta, que creia i es preocupava per la seua obra, convençuda com estava de la seua qualitat, com també ho ha fet amb altres escriptors i escriptores, publicaren o no en Tàndem. La seua vessant d’escriptora, tot i no ser nombrosa, abasta quasi tots els camps de la creació des de llibres de text Gavina 1, Gavina 2 i Expressions peculiars de la llengua, passant per llibres adreçats al públic infantil, com Amanida de bruixes, Papers secrets, La domadora de somnis o El vell mariner, fins a arribar a llibres per a un públic adult, com el poemari Paraules de vidre, la novel·la Viatge i el llibre d’entrevistes Enric Valor: Converses amb un senyor escriptor.

Són incomptables els seus articles en revistes i premsa escrita sobre temes d’una ampla diversitat, però, sobretot de cultura i de llibres, de la nostra cultura i dels nostres llibres. De Premis i reconeixements públics, es pot dir que també ha sigut guardonada amb el Porrot d’Honor de Silla, el Premi sor Isabel de Villena, el Premi Vicent Ventura, el Premi Lluís Carulla d’Actuació Cívica i el de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, entre altres.

El seu compromís cívic i polític ha format part del Consell Valencià de Cultura i ha ocupat la presidència de l’AEPV en diferents ocasions. Ha sigut una constant al llarg de la seua trajectòria pública, com també ho ha sigut la lluita de les dones com a companyes de camí i de vida. La seua militància feminista activa li ha fet reclamar en cada lloc on ha anat la importància que a les dones els era negat. I pel seu compromís amb aquesta lluita, ha format part de molts col·lectius de dones en diferents àmbits. Una lluita feminista que encara alimenta perquè ella és una dona de fidelitats.

2018

Premi Trajèctoria Literària

blank
La Plaça del Llibre ha decidit atorgar el Premi d’honor 2018 a la trajectòria literària a l’escriptora Isabel-Clara Simó, per la importància i l’exemplaritat de la seua tasca intel·lectual i per haver contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural del nostre País.

Isabel-Clara Simó és considerada com una de les autores modernes més importants de la literatura catalana. Guardonada en múltiples ocasions: entre altres distincions, amb el Premi d’honor de les Lletres Catalanes, el Premi Sant Jordi de Novel·la per La salvatge; la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria literària; el Premi Andròmina de Narrativa per Hum… Rita!: l’home que ensumava dones; el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en Assaig per En legítima defensa; el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira per El meu germà Pol; o el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.

Però no és l’única raó per guardonar la degana de la Institució de les Lletres Catalanes. Es mereix aquest guardó per apoderar la literatura catalana feta al País Valencià, per internacionalitzar-la: la seua obra ha estat traduïda a l’alemany, l’anglès, el basc, el castellà, el francès, el gallec, l’italià, el neerlandès i el suec.

Per ser una dona incansable, tenaç. Ha participat en nombrosos congressos acadèmics i ha fet més de mil conferències, a tot arreu, també a l’estranger. Ha col·laborat regularment en nombrosos mitjans de comunicació, ha participat en diverses obres col·lectives i d’investigació i la seua bibliografia també inclou diversos títols teatrals.

Perquè, com diu la Margarita Aritzeta: la Isabel-Clara Simó té l’agudesa de visió pròpia del periodisme, la concisió, la precisió i la recerca de la paraula exacta de qui domina les claus i els registres dels discursos humans, l’efervescència imaginativa que deuen donar les llums mediterrànies, la capacitat fabuladora d’una mentalitat de novel·lista que l’ha acompanyada, reconeix, des de sempre.

Perquè és tres voltes rebel, com Maria-Mercè Marçal, o perquè històricament el fet d’escriure ha estat vist com una pràctica inútil per a les dones i com la usurpació d’un dret que no ens pertany. Virginia Woolf va dir: “Crec que passarà encara molt de temps abans que una dona puga asseure’s a escriure un llibre sense que sorgisca un fantasma que ha de ser assassinat, sense que aparega la pedra contra la qual estavellar-se.”

I la Isabel ha lluitat contra els fantasmes, ha recollit les pedres del camí i ha deixat els fonaments de la cambra pròpia de les escriptores.

I finalment, la Plaça del Llibre guardona amb el Premi d’honor 2018 la Isabel-Clara Simó, aquesta alcoiana universal, gran dama de les lletres catalanes, perquè s’ho mereix, i com l’Ovidi Montllor, perquè volem.

Premi Difusió

Plaerdemavida, com ja sabem, és un personatge fonamental a la novel.la Tirant lo Blanc. Donzella a la cort de Constanstinoble, Plaerdemavida és una dona jove, intel.ligent i divertida que, amb els seus enginys, fa de mitjancera entre Carmesina i Tirant al mateix temps que intervé en la unió d’altres parelles.

Això no obstant, a banda de ser un personatge cabdal dins la nostra literatura, és també el nom d’un programa de televisió, i també de ràdio, de la recentment (re)nascuda, radiotelevisió pública valenciana.

Plaerdemavida, com el personatge, és també simpàtic i entremaliat. Juga amb les complicitats entre el lector i l’obra, o l’escriptor, o l’escriptora, i ho fa allunyada dels perfils solemnes i les frases ampul·loses que hem hagut de patir en algun programa “de llibres” de l’extinta canal 9. Us recordeu del Faro d’Alexandria? En Plaerdemavida els protagonistes són els llibres i el ric i divers univers que el fan possible.

I si a l’obra de Martorell Plaerdemavida és l’element clau de la relació amorosa entre Tirant i Carmesina fins al punt d’animar-los a estar junts i fer el que calga, també el programa de ràdio i de televisió procura establir una relació, si no d’amor almenys sí d’estima i confiança entre l’escriptor o escriptora, el llibre i el públic lector.

Plaerdemavida fa un poc com l’altra plaerdemavida, el personatge literari. Presentar, bastir ponts i establir lligams entre els escriptors i els lectors. Ajudar a fer que el públic conega les novetats editorials en la nostra llengua i que entre totes i tots descobrim una literatura pròpia, diversa i rica.

Plaerdemavida també ens acosta als llibres, escriptors, il·lustradors i, en definitiva, a tot allò que configura el complex ecosistema literari. Perquè Plaerdemavida és, com molt bé diuen les persones que el fan possible, un programa dolç sobre literatura, presentat per Maria Josep Poquet i dirigit tant a gent lectora habitual com als lectors primerencs en valencià.

I és justament per açò, pel seu compromís amb el foment del llibre i la lectura en la nostra llengua, pel que la Plaça del Llibre, en la seua sisena edició, vol reconèixer el treball dut a terme pel programa, i per totes i tots els qui el fan possible, amb el guardó a l’ús social del valencià.